La disfàsia o TEL presenta dèficit en el llenguatge tant a nivell comprensiu com expressiu, de severitat diversa, que no pot ser atribuït a un trastorn generalitzat del desenvolupament, dèficit intel·lectual, auditiu o a un trastorn neurològic.
D’aquesta manera, es caracteritza per un retràs cronològic en l’adquisició del llenguatge i per importants dificultats per l’estructuració d’aques, produint-se, així, conductes verbals anòmales que es tradueixen en una desviació respecte als processos normals d’adquisició i desenvolupament del llenguatge.
Per evolució espontània i a través de les intervencions logopèdiques i psicopedagògiques, l’infant amb disfàsia pot arribar a desenvolupar, amb els anys, prou llenguatge oral per a la comunicació habitual, però el problema lingüístic de base sol persistir i comprometre l'aprenentatge de la lectoescriptura i el maneig de formes complexes de discurs. Per tant, interfereix sempre, encara que amb una severitat variable, en els aprenentatges escolars.
Fonts: www.psicopedagogia.com/disfasia (article)
perso.wanadoo.es/afnidisgranada (associació de famílies de nens disfàsics de Granada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada