- COMPETÈNCIES DEL PSICOPEDAGOG/A
D'aquesta manera, el prisocpedagog/a haurà de desenvolupar les segûents funcions:
- Diagnòstic, avaluació i intervenció
1. Detecció i valoració de necessitats educatives de l'alumnat tant en l'àmbit escolar com familiar.
2. Col·laboració amb professionals externs i/o interns del centre educatiu en la detecció, avaluació i intervenció del cas, com ara: logopedes, psicòlegs o professionals del CREDA.
3. Proposta d'orientacions per adaptar la pràctica educativa a les necessitats de l'alumnat.
- Orientació i assessorament a l'equip docent
4. Assessorament i col·laboració en la concreció de propostes d'intervenció educativa i en la planificació d'estratègies didàctiques per a l'atenció a les nee dels infants i joves.
5. Orientar en el què: projecte curricular; el quan: seqüències didàctiques i el com: metodologia didàctica.
Font: Perfil i funcions del psicopedagog de Josep Muntané (UAB)
- ORIENTACIONS I ESTRATÈGIES PER A PROFESSIONALS I FAMÍLIES
Tot i que la intervenció educativa ha d'ajustar-se a cada realitat individual, existeixen orientacions generals per tal d'afavorir l'aprenentatge dels infants i joves amb TEL:
ESTRATÈGIES PER AFAVORIR LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE EN CONTEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA
1. HABILITATS SOCIALS I COMUNICATIVES
- Dedicar cada dia un temps destinat a parlar directa i exclusivament amb l’infant. Ha de ser un període on poguem estar a soles, sense sorolls ambientals propers.
- Acollir favorablement tots els intents comunicatius de l’infant, verbals i no verbals.
- Mostrar amb l’expressió i l’actitud que ens agrada que ens parli.
- Enfortir les relacions amb l’infant: han de ser recíproques, propiciant l’alternança de torns.
- Afavorir la comunicació no verbal:
Gestos d’anticipació i demanda en rutines de la vida diària i jocs.
Gestos socials: acomiadament...
Gestos naturals: menjar, beure, afirmació, negació...
- Parar atenció a la manera com el nen o la nena expressa les seves emocions i necessitats.
- Prioritzar la comunicació i no pas l’articulació.
- Parlar-li sovint, explicant-li el que fem o el que fa ell/a...
- Donar les paraules dels objectes que corresponen a les accions, el nom dels objectes, per què serveixen...
- Aprofitar les situacions en què mostra interès per anar estimulant el llenguatge.
- En un principi, preferentment parlar de persones, objectes i fets propers i presents en el seu context. Progressivament parlar de passat i futur, augmentant la complexitat, segons el seu desenvolupament.
- Utilitzar llibres d’imatges i contes.
- Aprofitar el joc simbòlic.
- Respectar i esperar el torn de paraula de l’infant: sovint necessita un temps de resposta més llarg.
ESTRATÈGIES QUE AFAVOREIXEN L’ENRIQUIMENT I CORRECCIÓ DEL LLENGUATGE
1. ADAPTAR EL NOSTRE LLENGUATGE A L’INFANT
- Assegurar l’atenció abans de parlar.
- Parlar lentament i de forma clara.
- Marcar o exagerar lleument l’entonació dels enunciats.
- Fer servir frases curtes, adaptades al seu nivell de producció.
- Fer servir frases senzilles no suposa fer servir un llenguatge infantil o distorsionat: hem de parlar correctament.
- Repetir la mateixa paraula varies vegades, variant l’enunciat. Es tracta de repetir-les de forma natural, fent reformulacions d’un mateix missatge. Ex: “mira la maquineta, aquesta maquineta és teva, m’agrada la teva maquineta...”
- Acompanyar el llenguatge de gestos naturals o signes.
2. ESTRATÈGIES QUE AFAVOREIXEN L’AUTOCORRECCIÓ
· Expansió
Repetir la paraula que l’infan ha dit, però dins d’un enunciat que li dóna el model correcte i l’amplia. Per exemple:
Infant: pebot ta en el hort
Adult: sí, el pebrot està a l’hort
· Evitar la correcció directa
Sobretot en les primeres etapes (no dir: així no, ho dius malament).
· Correcció indirecta
L’adult respon a una emissió del nen amb un comentari natural que corregeixi l’enunciat.
L’adult “torna” a l’infant el que ha dit però corregit, d’aquesta manera, li dóna un model adequat.
Per exemple: Infant: una pota
Adult: una pilota, si
No se li demana res a l’infant, però si aquest s’autocorregeix i repeteix el que ha dit l’adult, se’l gratifica.
· Peticions d’aclariment del missatge
Es tracta de fer una pregunta o un comentari que indiquin a l’infant que la seva emissió no ha estat entesa i/o que deu completar-la o millorar-la. Aquestes peticions han d’estar adaptades al nivell de coneixements de l’infant. Només pot autocorregir el que potencialment pot dir bé (perquè ho diu a vegades, perquè ho ha estat treballant i comença a dir-ho bé, perquè ho pot imitar bé, etc.)
Les peticions d’aclariments poden tenir diverses formes: no t’he sentit, que m’ho podries dir un altre cop? A veure, diga-ho una altra vegada ...
· Preguntes alternativa
Es tracta de preguntes que ofereixen a l’infant dues possibilitats de resposta, una d’elles correcta, per tant es dóna el model que volem aconseguir.
Per exemple: Infant: pinta una tasa
Adult: punto una casa o una tassa?
Infant: el nen menja a una cullera
Adult: el nen menja una cullera o amb una cullera?
· Imitació o modelat
Es tracta de donar-li a l’infant un model a imitar. Normalment s’utilitza en una situació d’interès per a ell.
Per exemple: Podem jugar a amagar objectes els quals el no comença per un so que volem treballar i “es crida” als objectes mentre es busquen, de manera que el nen els imiti.
En la imitació és convenient exagerar l’articulació del so o paraula que volem aconseguir.
Les activitats triades han de permetre que l’infant pugui repetir/assajar diverses vegades la paraula o so a imitar.
· Preguntes directes
Què és això? Què fa? On és? ...
3. ESTRATÈGIES PER AJUSTAR EL LLENGUATGE ALS INFANTS
- Cal fer les explicacions concretant la informació, emprant un llenguatge amb enunciats breus i estructures senzilles.
- Ajustar el lèxic al nivell de l’alumne: vocabulari senzill i contextualitzat a l’entorn més immediat.
4. ESTRATÈGIES PER FACILITAR L’ACCÉS AL CURRÍCULUM
- Donar més temps per comprendre i més temps per respondre.
- Facilitar suports visuals i manipulatius en els aprenentatges.
- Facilitar estratègies visuals que li ajudin a memoritzar els diferents aspectes del llenguatge.
- Algunes vegades pot necessitar explicacions individuals.
- Utilitzar sempre un guió de cada tema com a suport per situar a l’alumne.
- Presentar-li la informació organitzada, amb una estructura sempre igual.
- Repetir i repassar els continguts.
- Concretar molt allò que se li demana.
- Comprovar la comprensió mitjançant preguntes tancades (qui?, de qui?, on?, quan?...).
- Assegurar-se que s’assabenta de les informacions puntuals (deures).
- Distribució flexible del mobiliari i de la seva ubicació espacial segons l’activitat que es realitzi.
- Companys que l’ajudin
- Itinerari de llengua.
5. ESTRATÈGIES PER FACILITAR L’EXPRESSIÓ ORAL
- Donar-li temps per elaborar allò que vol dir.
- Assegurar-se que té la comprensió d’allò que vol explicar.
- Ajudar a que concreti i expliciti els referents.
- Marcar els referents temporals.
- En cas d’errors, utilitzar el mètode de correcció indirecta, retornant el model correcte.
- No fer-lo parlar en públic quan sabem que aquell tema no el domina.
6. ESTRATÈGIES PER COMPRENDRE TEXTOS ESCRITS
- Identificar paraules difícils.
- Treballar amb fragments curts.
- Subratllar la paraula o frase clau.
- Concretar la idea principal o el concepte.
- Fer adaptacions del text si és necessari.
7. ESTRATÈGIES PER REDACTAR TEXTOS
- Millor partir d’un guió (o estructura) tipus en el qual recolzar-se i el qual ha de treballar abans de començar a escriure.
Font: Gallego, J.L. (1999). Calidad en la intervención logopédica. Estudio de casos. Málaga: Aljibe
Font: Gallego, J.L. (1999). Calidad en la intervención logopédica. Estudio de casos. Málaga: Aljibe
Considero que les estratègies i les orientacions que ofereixes són molt interessants, personalment, desconeixia com podia intervenir!
ResponEliminaGràcies per aquesta aportació :)