Alteracions del llenguatge


Abans d’endinsar-nos en la conceptualització de la Disfàsia en si, fóra interessant tenir en compte quins indicadors ens poden alertar de possibles alteracions en el llenguatge.

ALTERACIONS DEL LLENGUATGE

Quan el desenvolupament del llenguatge no segueix el patró previst o es produeixen dèficits significatius en qualsevol dels subsistemes anteriors, podem trobar-nos davant un trastorn del llenguatge.
 

Vegem a continuació algunes de les alteracions habituals que ocorren durant els anys de pre-escolar i primària que poden alertar sobre la presència d’un trastorn del llenguatge:

         EDAT
ALTERACIONS A CONSIDERAR
        3 a 5 anys
  Manca de parla, parla inintel·ligible i errors per construir oracions.

       5 a 6 anys
 Substitucions de paraules difícils per altres més senzilles, no pronunciar la part
 final de certes paraules, paraules incompletes, omissió o canvi de vocals.
 Errors en l'estructura de l'oració; manca notable de fluïdesa i ritme; freqüència 
 i inflexions anormals de la parla.
   Sobre els 7 anys
 Distorsions, omissions o substitucions de sons.
     Altres dificultats no  
relacionades  

  específicament amb 

    l'edat inclouen:
 Retard de més d'un any en l'aparició de sons individuals del parla; ús de sons 
 vocals amb exclusió de gairebé tots els altres sons, sentir vergonya o 
 pertorbació per parlar,  veu consistentment monòtona, inaudible o de qualitat  
 deficient o ús de to inadequat per a l'edat del nen 

Font: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Jordi Perelló

Conceptualització


La disfàsia o TEL presenta dèficit en el llenguatge tant a nivell comprensiu com expressiu, de severitat diversa, que no pot ser atribuït a un trastorn generalitzat del desenvolupament, dèficit intel·lectual, auditiu o a un trastorn neurològic.
D’aquesta manera, es caracteritza per un retràs cronològic en l’adquisició del llenguatge i per importants dificultats per l’estructuració d’aques, produint-se, així, conductes verbals anòmales que es tradueixen en una desviació respecte als processos normals d’adquisició i desenvolupament del llenguatge.  
Per evolució espontània i a través de les intervencions logopèdiques i psicopedagògiques, l’infant amb disfàsia pot arribar a desenvolupar, amb els anys, prou llenguatge oral per a la comunicació habitual, però el problema lingüístic de base sol persistir i comprometre l'aprenentatge de la lectoescriptura i el maneig de formes complexes de discurs. Per tant, interfereix sempre, encara que amb una severitat variable, en els aprenentatges escolars.

Fonts: www.psicopedagogia.com/disfasia (article)
          perso.wanadoo.es/afnidisgranada (associació de famílies de nens disfàsics de Granada)
         Aguado, G. Trastorno específico del lenguaje:retraso del lenguaje y disfasia. Eljibe Ediciones, Madrid,  1997. 

Què està afectat?

Existeix certa tradició en descriure les dificultats d'adquisició del llenguatge per part dels nens i nenes disfàsics com si es tractés d'un grup homogeni. D'aquesta manera es tendeix a presentar una llarga llista de símptomes que, finalment, es limita a enumerar totes les alteracions possibles de l'aprenentatge de la fonologia, de la semàntica, de la sintaxis i de la pragmàtica.

Resulta necessari tenir-ne coneixença, però és evident que aquesta simptomatologia no es troba tota reunida, ni està present amb la mateixa freqüència ni intensitat en la major part dels infants disfàsics. 


LLENGUATGE

Com s’ha esmentat, hi ha diferents graus d’afectació i no existeix un perfil únic. Poden estar afectades varies àrees com ara: la fonologia, la gramàtica, el lèxic, la pragmàtica dels discurs i l’ús.
EXPRESSIÓ

 FONOLOGIA

Sistema fonològic inestable i desviat que pot arribar a ser molt inintel·ligible.
Distorsió i desorganització fonològiques.
Reduccions significatives del sistema consonàntic i de l’estructura sil·làbica.
Augmenten els errors amb la complexitat de l’emissió.
Adquisició del sistema fonològic lenta i laboriosa.
No hi ha trastorn articulatori.

 GRAMÀTICA

Morfologia molt primària.
Dificultat en l’ús de nexes oracionals.
Alteració de l’ordre dels elements de les frases.
Dificultats en l’oració complexa (complements del verb, coordinació, subordinació i oracions de relatiu).
Ús gairebé exclusiu d’estructures simples.
Dificultats en les conjuncions verbals.
Simplificació i/o omissió d’estructures gramaticals (preposicions, pronoms indefinits, verbs auxiliars, conjuncions, negacions i terminacions verbals).
Errors en la combinació de formes gramaticals.


LÈXIC

Vocabulari expressiu molt limitat.
Greus dificultats per recuperar les paraules i mantenir la seva significació. En conseqüència, apareixen:

o   Prolongació de les vacil·lacions.
o   Ús excessiu de paraules acomodatícies (això, aquí...).
o   Substitució de paraules (ex: taula per cadira).
o   Circumloquis.
o   Descripcions funcionals (ex: per cadira, “cosa per seure”).
o   Sobregeneralitzacions (ex: gos a tot animal de quatre potes).
o   Pot estar afectat tot el lèxic o determinades paraules. 

LLENGUATGE NARRATIU I/O DESCRIPTIU

Escassa seqüenciació.
Grans pauses i vacil·lacions.
Poca cohesió narrativa.
Omissió dels aspectes més rellevants.


PRAGMÀTICA

Predomini de gestos i conductes no verbals per mantenir la interacció.
Respostes tangencials, no s’ajusten al tema.
Pobresa en la gamma d’actes de parla utilitzats.
Dificultats per mantenir o canviar de tema.
Dificultats en les interaccions verbals.
Escassa participació en les converses de petit grup o col·lectives.

COMPRENSIÓ


Dificultat per comprendre les regles sintàctiques i estructures gramaticals en les quals el significat depèn de l’ordre de les paraules.
Dificultat per entendre diferents sentits d’una mateixa frase (llenguatge figurat, aspectes més subtils de l’ús del llenguatge, etc.).
No comprèn o mal interpreta el significat d’algunes paraules (conceptes abstractes i paraules de més d’un significat).


HABILITATS PERCEPTIVES


IMITACIÓ

Dificultat per la imitació espontània.
No funciona el joc de models en el bany de llenguatge.


MEMÒRIA AUDITIVA
Dificultat per repetir frases o sèries (dígits, paraules...).
Lentitud i inestabilitat en la memorització.
Dificultat en memòria seqüencial (memòria visual correcta).


ATENCIÓ AUDITIVA

Dificultat  i, de vegades, absència d’escolta.
Dificultat d’atenció flotant cap a l’entorn.
Dificultat en la discriminació figura-fons.


ALTRES POSSIBLES DIFICULTATS ASSOCIADES


Emocionals: d’ansietat, de conducta, afectives, d’adaptació...
Reduït joc simbòlic.
Signes neurològics menors: dificultat lleugera de coordinació motora i amb les accions complexes encadenades.
Algunes dificultats en estructuració espacial.
Baix nivell d’atenció i, en els casos més greus, hiperactivitat.


DIFICULTATS D’APRENENTATGE

En l’accés a nocions abstractes.
En l’assoliment del currículum.
Per expressar allò que sap i coneix.
Derivades i lligades a les dificultats del llenguatge:
o   Lentitud en l’adquisició de la lectura i l’escriptura.
o   El llenguatge escrit reflecteix els errors del llenguatge oral (inversions de síl·labes, errors gramaticals, etc.).
o   Dificultats de comprensió lectora: fan comprensió literal i concreta, els costa deduir, treure informació del context, relacionar, interpretar conceptes, etc.

Font: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Jordi Perelló